{CAST}

Estás a punto de adentrarte en la exposición que tiene como protagonistas escritoras en aragonés y en catalán, con la que se pretende dar visibilidad al papel, a menudo silencioso y silenciado, que la mujer ha tenido en el pasado y en el presente de las lenguas propias de Aragón.
Los paneles de esta exposición te llevarán a tres los momentos de la historia literaria: «Abriendo camino», «Recuperando los eslabones perdidos» y «Tras la estela», cuya información podrás ampliar a través de los códigos QR que encontrarás.
Te invitamos a introducirte en este mundo femenino en el que las escritoras tuvieron y tienen la valentía de contarnos sus historias en aragonés y en catalán.

{CAT}

Ets a punt d’endinsar-te en l’exposició que té com a protagonistes escriptores en aragonès i en català, amb la qual es pretén donar visibilitat al paper, sovint silenciós i silenciat, que la dona ha tingut en el passat i en el present de les llengües pròpies d’Aragó.
Els panells d’aquesta exposició et conduiran per tres moments de la història literària: «Obrint el camí», «Tot recuperant les baules perdudes» i «Seguint la petja», informació que podràs ampliar amb els codis QR que hi trobaràs.
Et convidem a introduir-te en aquest món femení en què les escriptores van tenir i tenen la valentia de contar-nos les seues històries en aragonès i en català.

{ARAG}

Yes chusto en o branquil d’a esposizión que tiene como protagonistas escritoras en aragonés y en catalán, con a que se preba de fer vistero o papel, à ormino silenzioso e silenziato, que a muller en teneba en o pasato e present d’as luengas propias d’Aragón.
Os tables d’ista esposizión te’n levarán dica tres fitas d’a istoria literaria: “Ubrindo camín”, “Recuperando as armiellas tresbatitas” e “Siguindo o rastro”, que podrás enamplar á traviés d’os codigos QR que i trobarás.
Te convidamos á dentrar en iste mundo femenino en o que as escritoras tenioron y tienen a valura de contar-nos as suyas istorias en aragonés y en catalán.

{01}

Ana Francisca Abarca de Bolea y Castro

Zaragoza, 1602 – Casbas (Uesca) /
Casbas (Huesca), c. 1686

Ana Francisca Abarca de Bolea y Castro naixió en Zaragoza en 1602 drento de una importán familia aragonesa. A suya educazión se dixó en mans d’as monchas d’o monesterio zisterziense de Santa María de la Gloria de Casbas (Uesca) dende que teneba 3 añadas. En 1624 dentró como relichiosa en o debandito convento dica o suyo fenezimiento. Espuntó como escritora en castellano e aragonés, o cualo no yera fázil antis más ta una muller.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{02}

Isabel de Rodas y Araiz

Sieglo XVII

Anque a bibliografía arredol d’o tema no traye dengún dato biografico más de l’autora, Isabel de Rodas parixe que yera una muller con estudeos e que o feito ocasional de bi estar, allora, en bella chusta literaria respondeba á una prautica sozial prou estendillata drento d’as clases alteras. Antimás, e dica conoixemos, Isabel de Rodas solo que partezipó en o certamen de Uesca, cualas composizions estioron publicatas en Palestra numerosa austríaca.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{03}

Nieus Luzía Dueso Lascorz

Plan(Uesca) / Plan (Huesca), 1930
Balbastro (Uesca) / Barbastro (Huesca), 2010

Dimpués de Ana Francisca Abarca de Bolea e Isabel de Rodas, a primera muller que escribió en aragonés estió, dica do se conoixe, Nieus Luzía Dueso Lascorz. Naixita de Plan, an vivió as suyas primeras doze añadas, o que le’n premitió ser fablán biluengüe en castellano y en aragonés chistabino. Su pai querió que estudiase e prenzipió á fer-lo en a escuela d’o suyo lugar.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{04}

Teresa Jassà i Casé

Calceit (Terol) /
Calaceite (Teruel), 1928 – 1999

Teresa Jassà fou descendent d’una família d’infançons i entre els familiars hi destaquen Saturnina Jassà i Foncuberta (Saturnina del Cor Agonitzant de Jesús, fundadora de la Companyia Santa Teresa de Jesús) o Santiago Vidiella Jassà (1860?-1929), destacat historiador i advocat.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{05}

Aurelia Lombarte Segura

Mont-roig (Terol) /
Monroyo (Teruel), 1933

Aurelia Lombarte Segura va nàixer a Mont-roig el 1933, encara que és veïna de Vall-de-roures des del 1956. Ha estat des de sempre mestressa de casa, però mai no ha deixat de tenir àmplies inquietuds culturals, com queda demostrat en els poemes de caràcter popular que ha publicat als programes de festes de Pena-roja, Valljunquera i Vall-de-roures. Algunes de les seves composicions han aparegut també en obres col·lectives, a Temps de Franja i a la revista local Plana Rasa de l’«Associació Cultural Sucarrats» de Mont-roig.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{06}

Victoria Nicolás Minué

Zaragoza, 1939

A vida e a obra en aragonés de Victoria Nicolás Minué, naixita de Zaragoza en 1939, ye chunta en gran mida á ra transizión democrática vivida en España cuan remató o rechimen dictatorial franquista e á o sentir autonomista que amaneixió en Aragón en ixe inte istorico. A vocazión e a prautica dozén, o compromís sozial e l’aimor enta l’aragonés cheso son estatos atros d’os suyos zeños vitals.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{07}

Chuana Coscujuela Pardina

Fumel (Franzia/Francia), 1910
Barcelona/Barzelona, 2000

Chuana Coscujuela Pardina yera naixita de Fumel (Lot-et-Garonne, Franzia) en 1910, enta do a suya familia, de orichen muito umilde, yera puyata dende Adauesca (Uesca) ta treballar e prebar d’amillorar a suya economía. Malas que ella naixió, a familia se’n tornó ta o suyo lugar d’o Semontano de Balbastro.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{08}

Rosario Ustáriz Borra

Echo(Uesca) / Hecho(Huesca), 1927 –
Chaca(Uesca) / Jaca (Huesca), 2009

Igual como Chuana Coscujuela, Rosario Ustáriz Borra, naixita de Echo en 1927, tamién empezipió de mayor á escribir en aragonés cheso. Pero, anque no escribise o suyo primer poema en dita luenga dica 1982, la conoixeba dende ninona, cuán prenzipió a charrar-ne en casa suya, que yera casa Chanmarco.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{09}

Natividad Castán Larraz

Chaca (Uesca) / Jaca (Huesca), 1946
– Zaragoza, 2020

Bi ha bel paralelismo entre a endrezera vital amostrata de Victoria Nicolás e a de Natividad Castán Larraz –o Nati Castán, como le’n deziban as suyas amistanzas-, naixita de Chaca en 1946. Compartioron a delera dozén e o compromís sozial, o sentir aragonesista e a escritura en luenga aragonesa. Pero, amás, a chazetana estió pionera en a escritura en aragonés común o estándar e precursora d’a ensiñanza de dita luenga.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{10}

Maria Pilar Febas Fornos

Mequinensa (Saragossa) /
Mequinenza (Zaragoza), 1947

Maria Pilar Febas (Mequinensa, 1947), va viure a Mequinensa fins que es va casar i va marxar a Tarragona, on va tenir l’oportunitat d’emprendre estudis secundaris i aconseguir una plaça com a funcionària a la Diputació Provincial de Tarragona. És autora del poemari costumista Estampes mequinensanes (1990) i col·labora de manera esporàdica a la premsa de Tarragona.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{11}

Carmeta Pallarés Soro

La Ginebrosa (Teruel / Terol), 1947

Carmeta Pallarés Soro va néixer a La Ginebrosa (Terol) el 1947, encara que resideix des del 1963 a Barcelona, primer, i a Badalona, després. Mestressa de casa amb un enorme interès per la cultura local i la seva llengua materna. Així ho ha demostrat a través dels seus poemes, apareguts gairebé sempre en revistes comarcals o locals, com Talaiola de La Ginebrosa, La Comarca d’Alcanyís, Plana Rasa de Mont-roig o Temps de Franja.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{12}

María Josefa Zapater Labrador

Fraga (Osca / Huesca), 1948

Va nàixer a Fraga el 1948, va treballar en la ràdio local (CES, Radio Cadena, RNE5) durant dues dècades (entre els 70 i els 90) com a guionista i locutora, per passar a editar, des de 1995, la revista Fogaril i Calaixera. Quaderns de memòria, on recollia la “intrahistòria” local del darrer segle. Creades inicialment com a guions radiofònics, les narracions Encara rai…! Les vint i una falòries van aparèixer publicades el 2002.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{13}

María José Subirá Lobera

Uesca / Huesca, 1952

D’a mesma traza que Natividad Castán, María José Subirá Lobera, naixita de Uesca en 1952, anque as suyas radizes familiars bi son en a val de Benás, une ta ra suya condición de dozén y escritora en aragonés, en o suyo causo, en a modalidat carauteristica d’a val de Benás, a de pionera en a enseñanza d’ista luenga en a escuela.
Estudió en o Colechio de santa Ana y en o Instituto Ramón y Cajal de Uesca dica 1970.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{14}

Maria del Carme Alcover Pinós

Massalió (Terol) /
Mazaleón (Teruel), 1952

María del Carme Alcover Pinós va nàixer a Massalió (Terol) el 1952. Va estudiar Filologia Romànica a la Universitat de Saragossa, lloc on viu des d’aleshores. El 1987 va obtenir el títol de Mestra de català per la Universitat Autònoma de Barcelona. Uns anys més tard, tanmateix, comença a desenvolupar la tasca com a professora de llengua i literatura catalanes en diferents centres de la Franja, exactament al curs escolar 1984-1985.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{15}

Carmen Castán Saura

Gabás (Uesca) /
Gabás (Huesca), 1954

A endrezera vital de Carmen Castán Saura ye enreligata á l’ensiñanza d’a luenga aragonesa, en a modalidat carauteristica d’a val de Benás, ya que estió una d’as primeras dozéns que l’amostró din d’o sistema educativo d’a Comunidat Autonoma d’Aragón. Antimás, ha desembolicato una ampla obra narrativa en ixa variedat luengüistica.
Naixita de Gabás (Uesca) en 1954, tiene alcordanzas, agradexita, d’a fegura de Felipe Díaz y Cenera, que fazió posible que i plegase ta ra amostranza meya e superior.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{16}

Mercè Ibarz Ibarz

Saidí (Osca) /
Zaidín (Huesca), 1954

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és periodista i escriptora, col·laboradora al diari Avui o La Vanguardia, i en l’actualitat articulista a Vilaweb i El País. Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (1991-1993) i des del 1994 de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Com a narradora es va donar a conèixer amb la crònica La terra retirada (1993), premi Humbert Torres el 1992 i traduïda al castellà el 1994, on plantejava. amb una perspectiva personal, els problemes, grandeses i misèries de Saidí

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{17}

Glòria Francino Pinasa

Barcelona – Sopeira
(Osca/Huesca), 1956

És de Sopeira (Ribagorça), tot i que nascuda el 1956 circumstancialment a Barcelona. És llicenciada en Filologia Hispànica (1980) i Filologia Catalana (1985), i ha estat catedràtica de secundària (2008) i professora de llengua castellana i literatura a l’ensenyament secundari a Lleida fins a la seva jubilació. És redactora ocasional a Temps de Franja i Ripacurtia, editora de Bllat colrat. Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. 2 Cançoner (1997), ha dut a terme nombrosos estudis de la llengua i l’onomàstica.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{18}

Ana Cristina Vicén Pérez

Ansó (Uesca) /
Ansó (Huesca), 1960

Naixita d’Ansó en 1960 de familia ansotana, sintió e aprendió as suyas primeras parolas en aragonés ansotano d’a suya familia, en casa suya.
Fazió os estudios primarios e secundarios en Uesca, en dó estió escolana, cuán teneba solo que quinze añadas d’edat, d’os primers cursez d’aragonés que impartiban os profesors Chesús Vázquez e Rafél Andolz. Ye diplomata en machisterio y en os estudios d’espezializazión en Filolochía Aragonesa d’a Universidat de Zaragoza (DEFA).

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{19}

Merxe Llop Alfonso

Nonasp (Saragossa) /
Nonaspe (Zaragoza), 1957

Merxe Llop Alfonso va nàixer a Nonasp (Saragossa) l’any 1957. Va ser directora del Col·legi Públic de Bot (Tarragona), professora d’adults del centre Joaquín Costa (Casp), assessora de formació del professorat al CIFE Juan de Lanuza, extensió Casp (Zaragoza), directora del CIFE de Casp, cap de la Unitat de Llengües i modalitats Lingüístiques d’Aragó al Departament d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, i es va jubilar com a mestra i amb el càrrec de Cap d’Estudis al CEIP La Estrella de Saragossa.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{20}

Cari Ariño Freja

Maella (Saragossa / Zaragoza), 1958

Cari Ariño, nascuda a Maella (Baix Aragó-Casp) el 1958. El 1978 va cursar estudis d’art i periodisme. Posteriorment es va llicenciar en Treball Social i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. És autora de dues novel·les, totes dues publicades per Edicions B.: El Batec del temps (2015), és un relat colpidor que transcorre entre 1920 i 1995 on les tres protagonistes, dones de la mateixa nissaga (àvia, filla i neta) sobreviuen cadascuna d’elles als prejudicis i sotracs de la seva època.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{21}

Ana Tena Puy

Paniello (Uesca) /
Panillo (Huesca), 1966

Ana Tena Puy ye naixita de Sosas de Paniello en 1966, en dó aprendié l’aragonés baixorribagorzano que parla y escribe. Igual como a cretica filolochica ha espuntato, ye un exemplo d’autora dialeutal que, sin eslizar-se en o localismo luengüistico, columbra a suya modalidat como anvista esclatera d’a luenga aragonesa. (Nagore, 1999 y 2008-2009).
Fazió os suyos estudios primarios en o colechio Joaquín Costa de Graus, e os de Formazión Profesional e COU, que remató en 1985, en o Instituto Baltasar Gracián.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{22}

Carmina Paraíso
Santolaria

Uesca / Huesca, 1959

María del Carmen Paraíso Santolaria –a qui le’n dizen Carmina–, d’a mesma traza que Carmen Castán, estió una d’as primeras mayestras que amostró l’aragonés dintro d’o sistema d’amostranza d’a Comunidat Autonoma d’Aragón. De traza paralela ha desarrollato una intresán endrezera como poeta e autora de materials didauticos en dita luenga.
Naixita de Uesca en 1959, aprendió l’aragonés que charra y escribe en a suya familia, que promana d’a Plana de Uesca.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{23}

Sílvia Ferragut Borbón

Mequinensa (Saragossa) /
Meqinenza (Zaragoza), 1963

Va nàixer a Mequinensa l’any 1963 on va residir fins que va començar el seus estudis universitaris de Filologia francesa a Saragossa. Ha exercit tota la seva carrera com a funcionària docent a Catalunya i l’any 2009 va obtenir la Càtedra en Llengua francesa del Cos de Professors de Secundària. A més és docent de llengua francesa a la UNED des de l’any 1999.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{24}

Elisa Garzía Dealbert

Castelldefels
(Barcelona), 1964

Elisa Garzía Dealbert ye naixita de Casteldefels (Castelldefels, en catalán) en 1964, pero ha vivito muitas añadas en Plan, y ella e la estudiata Luzía Dueso, son as onicas mullers que, dica agora, tienen obra literaria en luenga en aragonés chistabino.
Cuan yera choveneta, Elisa Garzía marchó á vivir ta Barzelona. En ista ziudat, dimpués de fer os estudios primarios, se formó como peluquera en l’Academia de Peluquería Henry Colomer, profesión que dende allora exerze.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{25}

Kalu (Carmen Luzía) Treviño Solano

Madrid, 1962

De familia fonzense, anque naixita de Madrí, dende as dos añadas d’edat vive en Fonz (Uesca), en dó reyalizó os suyos estudeos primarios. Estudeó Bachillerato en o Instituto Mor de Fuentes de Monzón (Uesca) e ye lizenziata en Filolochía Ispanica por a Universidat de Zaragoza.
Vive e treballa en Fonz, levando un local d’ostelería que ya pertenexeba á su familia. A suya luenga materna, e cutiana, ye l’aragonés ribagorzano que se’n parla e se siente en Fonz.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{26}

Susanna Barquín i Castany

Fraga (Osca) /
Fraga (Huesca), 1966

Va nàixer a Fraga el 1966, és llicenciada en Filosofia i treballa a Barcelona. Ha estat redactora ‒en ocasions amb els pseudònims Damià/Dolors Torrent, també D. Torrent i B. Torrent, Víctor Vila i Josep M. Ibarz– i col·laboradora a la revista Temps de Franja des de 2006 fins a 2010. Des de 2010, col·labora amb el suplement «Lectura» del Diari Segre. Alguns dels seus articles, signats o no, han estat publicats al diari Avui en el volum Agricultura, aigua i alimentació: el repte de Catalunya per al segle XXI (2006).

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{27}

Susana Antolí Tello

Beseit (Terol) /
Beceite (Teruel), 1967

Susana Antolí Tello va nàixer a Beceit (Terol) l’any 1967. La professió de mestra i l’amor per la llengua materna la van empènyer a escriure, sobretot, poesia. Ha obtingut diversos premis, com el segon lloc al IV concurs de Memorias Bajoaragonesas el 2002, per la versió castellana de Memòries d’un altre segle. Vivències d’Angelina Bel Mateu, que va ser editada el 2005 pel Centro de Estudios Bajoaroneses (CESBA), es tracta d’un seguit de 29 capítols en que l’autora relata les vivències i reflexions de la seua iaia com a reflex de la vida.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{28}

Ana Giménez Betrán

Uesca / Huesca, 1968

As primers parolas en aragonés que Ana Giménez Betrán ascuitó estioron en casa suya, pues a suya familia , igual de mai como de pai, promanan d’a val altoaragonesa d’a Garzipollera.
Estudió Bachillerato en o Instituto Lucas Mallada de Uesca/Huesca, e ye lizenziata en Filolochía Ispanica por a Universidat de Zaragoza. Chusto en os primers años d’ixos estudeos en o Colechio Universitario de Uesca, estió ro profesor Chesús Vázquez Obrador qui fazió que s’apercazase d’a luenga aragonesa que ella conoxeba.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{29}

Elena Chazal Playán

Estadilla (Uesca) /
Estadilla (Huesca), 1960

Elena Chazal Playán, naixita d’Estadilla en 1960, ye una autora bilingüe que s’espresa en castellano e aragonés baixorribagorzano. A suya escritura no se abuega solo que á un chenero literario dezidíu, pues ha cautivato a poesía, a narrativa, o teyatro e o ensayo.
Dimpués de reyalizar os estudios primarios en a escuela d’o suyo lugar e los de Bachillerato e COU, que remató en 1978, en o Instituto Hermanos Argensola de Balbastro.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{30}

Pilar Arbiol Sagarra

Mequinensa (Saragossa) /
Mequinenza (Zaragoza), 1967

Pilar Arbiol Sagarra va néixer a Mequinensa l’any 1967. Amb només un any la família va emigrar a Barcelona on va viure fins que l’any 1992 torna al Poble, on resideix actualment. A Barcelona va estudiar Ciències Químiques i anys més tard un màster en logística. En l’actualitat treballa com a tècnic en logística en una empresa de Mequinensa.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{31}

Elena Gusano Galindo

Madrid, 1949

Conoixió a luenga aragonesa á traviés d’a suya familia, ya que a suya familia por parti de mai yera d’Ansó, e la de su pai de Fago. As mullers de casa suya, mai e lola, le dioron a conoixenzia e l’aimor por l’ansotano qu’ellas fablaban.
Ye lizenziata en Soziolochía e treballó de funzionaria en o Ministerio de Asuntos Exteriores.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{32}

Marta Monblant Ribas

Barcelona, 1969

Nascuda a Barcelona el 1969, bona part de la seva vida ha estat vinculada a Beseit, a la comarca del Matarranya, on estiuejava des de petita i on ha viscut diversos anys. És llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i ha fet cursos de postgrau d’Arts Escèniques a Middlesex University de Londres, ciutat en què ha residit i treballat durant cinc anys.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{33}

María Pilar Benítez Marco

Zaragoza, 1964

María Pilar Benítez Marco, anque naixita de Zaragoza en 1964, tiene as suyas radizes por parti de mai en Javierre de Ara, an ascuitó, de ninona, un aragonés ya muito castellanizato. Dotora en Filolochía Ispanica, ye profesora, rechiradora y escritora en luenga castellana e aragonesa y, en as tres fazetas, amuestra un compromís vital con o patrimonio cultural e luengüistico d’Aragón.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema

{34}

Mar Puchol Foz

Vall-de-routes (Terol) /
Valderrobres (Teruel)

Mar Puchol Foz nascuda el 1977 a Alcanyís, deixa el seu poble Vall-de-roures als dinou anys per anar a estudiar Psicologia a Castelló. Finalment es va llicenciar a la UNED i va complementar la formació amb un Màster en Gerontologia Social i un Postgrau en Psicooncologia.
El seu primer contacte amb la poesia i el relat curt va ser en castellà durant la seva formació secundària a l’Institut d’Educació Secundaria «Matarraña» de Vall-de-roures, on va rebre premis literaris en tres edicions.

Más Información
Panel Exposición
Ver Videopoema
Unidad didáctica: Visita a la exposición
Escritoras en las lenguas propias de Aragón
Voces en el cierzo
Veus en el cerç
Vozes en o zierzo
Descargar PDF
Descargar DOC

Se ofrece la posibilidad, para centros escolares, de disfrutarla mediante visita dirigida por las propias comisarias de la exposición, Julia Ara Oliván y María Teresa Moret Oliver.
Solicita tu cita a través de este cuestionario.

Vozes o Zierzo
Veus en el Cerc

ESCRITORAS EN ARAGONÉS Y CATALÁN DE ARAGÓN

Paraninfo de la Universidad de Zaragoza

4 de octubre de 2022 – 3 de diciembre de 2022

Palacio de Congresos de Jaca

16 de diciembre de 2022 – 15 de enero de 2023

Sala Municipal de Exposiciones de Alcañiz

27 de enero de 2023 – 12 de marzo de 2023

Voces en el cierzo
Veus en el cerç
Vozes en o zierzo

COMISARIAS:

Julia Ara Oliván
María Teresa Moret Oliver

DISEÑO:

Ana Bendicho, estudio Novo
Patricia Peralta, estudio Novo

IMPRESIÓN Y MONTAJE:

Soluciones Gráficas Zaragoza

ARTESANÍA EN MADERA:

Eloy Collado, fifthpine

ACTIVIDADES COMPLEMENTARIAS:

Beatriz Lucea

VIDEO POEMAS:

Dirección: Vicky Calavia
Edición: Álvaro Mazarrasa

ORGANIZAN:

Gobierno de Aragón. Dirección General de Política Lingüística
Universidad de Zaragoza. Vicerrectorado de Cultura y Proyección Social

COLABORAN:

Ministerio de Cultura y Deporte
Ministerio de Igualdad. Pacto de Estado contra la violencia de género
Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés – Unizar – DGA
Cátedra sobre Igualdad y Género – Unizar – DGA
Instituto de Patrimonio y Humanidades – Unizar
Instituto Aragonés de la Mujer – DGA
Ayuntamiento de Jaca
Ayuntamiento de Alcañiz

Patrocina:
Colaboran:
Organizan:
Actividades complementarias
Actuación del grupo musical La Chaminera (Sala Pilar Sinués, 20 de octubre, 19:00 horas)
Celebración de una mesa redonda (Sala Pilar Sinués, 9 de noviembre, 19:00 horas)
Muestra de materiales bibliográficos y de obras pictóricas de Elena Gusano Galindo (Biblioteca de Aragón, durante el mes de noviembre).
Presentación del libro de Elena Gusano As drezas de Zarpiliniante (Biblioteca de Aragón, 10 de noviembre, 19:00 horas)